La Serena dels Ports
Explica la llegenda que a les serres de Pàndols i Cavalls vivia una noia molt maca que, a causa d’un desengany amorós, es va convertir en una bèstia fantàstica, meitat dona, meitat ocell: la Serena. Lluïa una llarga cabellera rogenca, tenia un bec en lloc d’una boca i s’alimentava de la sang del bestiar dels pastors de la zona. Sortia les nits de lluna plena a la recerca de companyia, però el que aconseguia era espantar la població de la zona per la seva grandària i ferotgia. Un bon dia, cansada d’estar sola i d’atemorir la gent, va marxar. El desig de trobar una cura a la seva maledicció i les seves grans ales la van portar fins al massís dels Ports, on es va trobar molt a gust. No era una bestiota maligna sinó que era una més de la gran comunitat d’aus de la zona. Allà va trobar el seu lloc i no es va sentir mai més sola.
