Ornitologia a Catalunya
L’observació d’aus és una activitat molt arrelada a Catalunya, una comunitat amb una gran tradició excursionista. Al goig de caminar pels seus paisatges naturals se li suma l’oportunitat d’observar i de descobrir centenars d’espècies d’aus diferents.
Una activitat apta per a totes les edats i persones, ja que molt d’aquests llocs d’observació disposen de facilitats d’accessibilitat.
Catalunya és un territori de costes rocoses i sorrenques, serralades paral·leles a la costa i els Pirineus de Catalunya, una depressió central, zones d’aiguamolls… ambients perfectes perquè coexisteixin diferents tipus d’aus.
Fins al moment s’han citat més de 400 aus diferents a Catalunya, fet que denota la diversitat del territori. Això és gràcies a la gran varietat de tipus de terreny, els seus diferents climes i per la seva posició biogeogràfica.
De les espècies citades, algunes són autòctones i viuen a Catalunya tot l’any. Unes altres eviten la calor de l’Àfrica i passen la primavera i l’estiu aquí per tornar a l’Àfrica a la tardor. D’altres resideixen aquí a l’hivern i algunes només hi estan de pas en la seva ruta migratòria.
Les millors zones per l’observació d’aus al territori català són:
Pirineus de Catalunya i Vall d’Aran
- Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: és una de les zones naturals millor conservades de Catalunya. Alberga totes les espècies típiques dels Pirineus catalans, com el trencalòs, el voltor comú, el mussol pirinenc, la merla de pit blanc, etc.
- Parc Natural Cadí-Moixeró: s’hi poden trobar aus pròpies dels Pirineus catalans, absents a gran part d’Europa, com el trencalòs, la gralla de bec groc, les merles roqueres o la perdiu xerra.
- Parc Natural de l’Alt Pirineu: és el més extens de Catalunya i és el refugi d’espècies com el gall fer, la merla d’aigua, la perdiu xerra o el trencalòs.
- Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: es tracta d’un parc d’alta muntanya, però proper al Mediterrani, que esdevé l’hàbitat d’espècies d’alta muntanya i pirinenques com el trencalòs, el mussol pirinenc, el gall fer o la llucareta.
- Congost de Collegats i serra de Boumort: aquest paisatge compta amb grans parets verticals que a l’estiu es tornen més tèrmiques i mediterrànies. És la llar perfecta per a aus rapaces com les 4 espècies de voltors europees (voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany).
Costa Brava
- Parc Natural Els Aiguamolls de l’Empordà: la seva situació geogràfica, al peu dels Pirineus catalans i dominat per la tramuntana, els converteix en el lloc perfecte per a l’observació d’aus migratòries com el rascletó, la piula gola-roja o el falcó cama-roig.
- Parc Natural del Cap de Creus: gran part del parc són zones marines, així que és en una zona perfecta per albirar aus pròpies d’aquestes zones com el falciot pàl·lid, el tallarol emmascarat i trencamates o el còlit ros.
- Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: aquest parc reuneix una gran varietat de paisatges (litoral rocós, costa sorrenca i aiguamolls) que fan que hi convisquin una gran diversitat d’aus com la gavina riallera, el corb marí emplomallat o el mascarell.
Terres de Lleida
- Estany d’Ivars i Vila-sana: la combinació dels diferents ambients de la zona fan que s’hi pugui observar un elevat nombre d’espècies diferents en poc temps com les perdius, els sisons o l’esparver cendrós.
- Reserva Natural Mas de Melons: aquí es poden trobar un gran nombre d’espècies amenaçades com el picampall (la raça mediterrània ibèrica del repicatalons), la mallerenga de bigotis, la boscarla mostatxuda o el bitó.
- Serra del Montsec: l’aufrany, l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada o el falcó pelegrí són algunes de les espècies que es poden trobar en aquesta zona de muntanya alta i calcària.
Costa Barcelona i Paisatges Barcelona
- Parc Natural de la Muntanya de Montserrat: en aquest paisatge de relleu abrupte es troba una combinació d’espècies rupícoles amb espècies de distribució mediterrània, com l’àguila cuabarrada, el duc, el tallarol capnegre o la perdiu roja.
- Espais Naturals del Delta del Llobregat: aquest territori és l’hàbitat d’espècies internacionals com la gavina corsa, el martinet menut o la baldriga balear, i el morell xocolater a l’hivern.
Barcelona
- Collserola: aquesta zona acull una gran diversitat d’aus forestals rapinyaires com l’aligot, l’esparver i l’astor.
- Montjuïc: la seva gran extensió de jardins urbans i l’efecte d’illa litoral envoltada de zones urbanes la converteix en l’hàbitat del gavià argentat, el falco pelegrí, els ballesters o l’esparver comú.
- Litoral: durant l’hivern és fàcil veure gavines a la costa barcelonina, però no només es pot albirar aquest ocell, també s’hi poden veure mascarells, corbs marins grossos o baldrigues.
Terres de l’Ebre i Costa Daurada
- Parc Natural del Delta de l’Ebre: és un dels millors llocs per observar ocells, on conflueixen les aigües marines i fluvials. Hi ha la colònia de cries de gavina corsa més important de Catalunya, una de les poblacions més destacades de repicatalons o la segona colònia més gran de la península Ibèrica de flamencs i capons reals.
- Parc Natural dels Ports: l’avifauna de la zona es caracteritza per les espècies rupícoles i d’ambients secs mediterranis amb altres de centreeuropees. S’hi poden albirar xots, mussols comuns, puputs, abellerols o còlits rossos, entre d’altres.
- Parc Natural de la Serra de Montsant: és una serra de relleu important amb cingles pel sud i barrancs i un riu pel nord, acull aus rupícoles nidificants, hivernants o forestals com l’àguila cuabarrada, el pela-roques o la cuereta torrentera.
- Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet: tota aquesta zona és rica en aus mediterrànies de bosc, com les mallerengues, els raspinells i els tallarols, i també acull alguna particularitat biogeogràfica com el pica-soques blau.
- Reserva Natural de Sebes (Flix): és l’únic lloc de les comarques de Tarragona on es reprodueix la cigonya blanca, a més, també és fàcil veure-hi aus com el milà negre, el martinet menut o l’agró roig.
- Ports de l’Ampolla, Ametlla de Mar, Cambrils i Tarragona: aquests llocs atreuen ocells marins a la cerca de rebuigs pesquers o que s’alimenten de restes de l’activitat dels ports. Així és fàcil trobar-hi gavines, ànecs marins, corbs marins grossos o baldrigues.