La gran obra de Domènech i Montaner

Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona)

Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona)

Sala del Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona)

Sala del Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona)

Palau de la Música Catalana (Barcelona)

Palau de la Música Catalana (Barcelona)

Torre de la Casa Lleó Morera (Barcelona)

Torre de la Casa Lleó Morera (Barcelona)

Hotel Casa Fuster (Barcelona)

Hotel Casa Fuster (Barcelona)

Fundació Antoni Tàpies (antiga Editorial Montaner i Simón de Barcelona)

Fundació Antoni Tàpies (antiga Editorial Montaner i Simón de Barcelona)

Castell dels Tres Dragons (Barcelona)

Castell dels Tres Dragons (Barcelona)

Institut Pere Mata (Reus)

Institut Pere Mata (Reus)

Casa Navàs (Reus)

Casa Navàs (Reus)

Casa Gasull (Reus)

Casa Gasull (Reus)

Casa Domènech (Canet de Mar)

Casa Domènech (Canet de Mar)

Interior del Castell de Santa Florentina (Canet de Mar)

Interior del Castell de Santa Florentina (Canet de Mar)

Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona)
Sala del Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona)
Palau de la Música Catalana (Barcelona)
Torre de la Casa Lleó Morera (Barcelona)
Hotel Casa Fuster (Barcelona)
Fundació Antoni Tàpies (antiga Editorial Montaner i Simón de Barcelona)
Castell dels Tres Dragons (Barcelona)
Institut Pere Mata (Reus)
Casa Navàs (Reus)
Casa Gasull (Reus)
Casa Domènech (Canet de Mar)
Interior del Castell de Santa Florentina (Canet de Mar)

Domènech i Montaner va ser un dels màxims exponents de l’arquitectura modernista, juntament amb Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch. El Recinte Modernista de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana de Barcelona, declarades Patrimoni Mundial per la Unesco, són les seves obres més representatives, però en té moltes més. Tots aquests edificis singulars conformen un llegat patrimonial de gran valor per a Catalunya que val la pena visitar.

Als seus inicis com a arquitecte va conjugar influències europees i medievals, després la seva carrera es va consolidar amb la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, on va projectar el Castell dels Tres Dragons, actualment tancat al públic. La consagració de la seva trajectòria professional va arribar amb la construcció de les cases burgeses i els grans recintes hospitalaris i culturals, com l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, que va començar el 1902, i el Palau de la Música Catalana, construït entre el 1905 i el 1908.

 

Estructura, construcció i decoració en un sol concepte

Domènech i Montaner va ser un pioner a integrar artísticament la forma, funció i simbologia en una construcció. Un model racionalista que va aplicar tant a les cases burgeses com als centres sanitaris i espais industrials. Les seves innovacions es van convertir en tendències arquitectòniques de l’època i segell inconfusible del modernisme català.

Estructures de ferro forjat, maó vist, decoració ceràmica, mosaics i vidres policromats que controlaven i jugaven amb la llum i l’ornamentació inspirada en les formes variades i exuberants de la natura. Res a veure amb la sobrietat i les línies rectes d’estils arquitectònics anteriors.

L’arquitecte, segons paraules del seu biògraf, era un professional que feia les coses amb coneixement de causa. Per aquest motiu abans de construir les cases per a les famílies burgeses, acostumava a conviure cert temps amb la família que li feia l’encàrrec. Així coneixia de primera mà els gustos i les necessitats i construïa una casa perfecta per a ells. Com una mena de disseny a la carta. Aquest costum també el va heretar el seu fill, l’arquitecte Pere Domènech i Roura.

La ruta barcelonina de Domènech i Montaner

Per conèixer l’obra de Domènech i Montaner apunta’t a fer una ruta autoguiada, proposada per Turisme de Barcelona. Inclou els vuit edificis projectats a la capital catalana i també els monuments del poeta Joan Maragall i el Doctor Robert —diputat catalanista a les Corts de Madrid—, dissenyats per l’arquitecte i realitzats pels escultors Eusebi Arnau i Josep Llimona, respectivament. També pots consultar l’agenda d’activitats programades durant aquest any de celebració modernista.

Obra a Barcelona

Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau
L’ornamentació i la iconografia són dos elements rellevants d’aquest edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La seva construcció va iniciar-se el 1902 i és el clar exemple de la integració artística en la forma, funció i simbologia en una construcció que aplicava Domènech i Montaner. El recinte es va projectar segons els criteris higienistes de l’època, per permetre la ventilació, l’assolellament i la visió de la natura.

Palau de la Música Catalana
Construït entre el 1905 i el 1908, per encàrrec de l’Orfeó Català, és l’única sala de concerts en actiu declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Està cobert amb una claraboia en forma de cúpula invertida i és un dels millors exponents d’integració de les arts aplicades a l’arquitectura. Una caixa de música màgica on es combinen l’escultura, el mosaic, el vitrall i la forja. És una obra significativa en àmbit arquitectònic i també es considera patrimoni simbòlic i sentimental del poble de Catalunya.

Casa Lleó Morera
Reformat per l’arquitecte el 1902 per encàrrec de la família Lleó Morera, aquest edifici té una façana amb al·lusions al cognom de la família, representa la flor de la morera amb diferents materials i al·legories dels invents del segle XX.

Casa Thomas
Construït entre 1895 i 1898 per encàrrec de l’impressor Josep Thomas, aquest edifici és un prodigi neogòtic que sembla que hagi sortit d’un conte de fades. La seva façana compta amb una gran quantitat de decoracions florals i figures de rèptils, marca de l’estil de Domènech i Montaner.

Casa Fuster
 L’arquitecte va construir aquest edifici d’aire neogòtic entre 1908 i 1911 amb la col·laboració del seu fill Pere. En aquella època es va considerar l’edifici més car de Barcelona pels materials que es van utilitzar en la seva construcció, com els marbres blancs de gran qualitat, el vidre o la pissarra. Va ser la darrera obra de l’arquitecte a Barcelona.

Editorial Montaner i Simón
El primer gran encàrrec que va rebre Domènech i Montaner el 1879. Aquest edifici va ser un dels primers de la ciutat a incorporar una estructura de pilars de ferro. Malgrat ser una construcció industrial, que amagava una fàbrica amb maquinària pesant on treballaven més de 240 empleats, la façana es va concebre com un palauet. Des de 1990 és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Castell dels Tres Dragons
Inicialment va ser dissenyat per allotjar el restaurant principal de l’Exposició Universal de Barcelona, celebrada el 1888. L’edifici de maó vist es va construir imitant l’estructura d’una fortalesa militar. Ha tingut diversos usos fins que el 1920 es va readaptar per acollir-hi el Museu de Zoologia de la ciutat. Des que aquest museu es va traslladar al Fòrum, l’edifici està tancat pendent de rehabilitació.

Fonda Espanya
Domènech i Montaner va reformar aquest hotel modernista inaugurat el 1859. En aquest projecte, l’arquitecte va comptar amb la col·laboració d’Eusebi Arnau, un dels escultors modernistes més destacats juntament amb Josep Llimona i Enric Clarasó, i del pintor Ramon Casas, un dels artistes més destacats del modernisme, a qui se li atribueix un mural de temàtica marinera que decora la Sala Les Sirenes de l’actual hotel.

Obra a Reus

Institut Pere Mata
La burgesia de Reus va ser la promotora de la projecció d’aquest hospital psiquiàtric. La seva construcció va començar el 1897 i es va convertir en un exemple de la modernització de les institucions sanitàries de l’època. El pavelló de major valor artístic del recinte és el dels Distingits, on vivien els interns de les famílies benestants.

Casa Navàs
Construïda el 1901 per encàrrec de l’empresari tèxtil Joaquim Navàs, és un edifici amb una gran quantitat d’arts aplicades, des de la vitralleria fins al mobiliari. La seva decoració interior és una explosió de colors i floritures, a més conserva el mobiliari original.

Casa Gasull
El 1911 el comerciant d’olis Fèlix Gasull va encarregar aquest edifici a l’arquitecte. Una construcció que integrava oficines i habitatges. A la seva façana, els mosaics ceràmics artesanals i els esgrafiats són els protagonistes.

Obra a Canet de Mar

Casa Domènech
Domènech i Montaner va construir aquest edifici amb l’ajuda del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. Un edifici del segle XVII decorat amb elements modernistes que actualment allotja la Casa museu de l’arquitecte.

Ateneu de Canet de Mar
El poema L’Atlàntida de Jacint Verdaguer del 1877 va servir d’inspiració a Domènech i Montaner per reformar aquest edifici el 1885. Del projecte inicial només es conserven les dues façanes on destaca una gran balconada de ferro forjat i també la rosassa de vitralls de diferents colors que il·lumina l’interior. Actualment, és propietat de l’Ajuntament de Canet de Mar i acull la Biblioteca Municipal.

També a Canet de Mar, l’arquitecte va reformar i ampliar el Castell de Santa Florentina, propietat del seu oncle Ramon Montaner i Vila. En aquesta fortificació, construïda el segle XI hi van treballar els millors artistes de l’època, que sota la direcció de Domènech i Montaner van incorporar vitralls de colors, marbre per als terres, fustes tallades per als sostres, ceràmiques i ferro forjat. El resultat: un palau amb tocs medievals, modernistes i neogòtics.

Obra fora de Catalunya, art funerari i monuments

Gran Hotel Palma de Mallorca (Mallorca)
Construït el 1903, va ser el primer hotel amb electricitat i telèfon de l’illa. Actualment és la seu de CaixaForum Palma i acull una exposició permanent del pintor modernista Hermen Anglada Camarasa.

Art funerari i monuments
L’arquitecte va realitzar també peces d’art funerari, com panteons, criptes i làpides, així com monuments de personatges il·lustres com el poeta Joan Maragall. Domènech i Montaner està enterrat al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona, tot i que volia descansar al panteó familiar a Canet de Mar. Les circumstàncies polítiques, s’acabava de proclamar la dictadura de Primo de Rivera, van impedir un funeral i un enterrament públic per evitar manifestacions i aldarulls.

Si vols saber més coses sobre Catalunya, visita... Catalunya.com